
Sánchez Corbí: historia de un torturador ascendido a héroe español (cast/cat)
EH Bildu, el PNV y la semana próxima Podemos, cuestionan la inmunidad de este Guardia Civil con un expediente lleno de oscuridades.
‘Las arritmias les entran cuando son detenidos, pero su corazón funciona bien cuando ponen una bomba, asesinan a un niño o matan a un funcionario’. Con estas palabras llenas de frialdad se expresaba el 30 de enero de 1992 el gobernador de Vizcaya, Daniel Vega, cuando el miembro de ETA, Kepa Urra, era ingresado en un hospital con hematomas, doce erosiones y heridas en el cuello. La madrugada del día anterior había sido detenido en una operación de la Guardia Civil. Fue trasladado esposado a un descampado, ‘lo desnudaron, lo golpearon con objetos punzantes y lo arrastraron por el suelo’.
Así lo probó la Audiencia provincial de Bilbao en 1997, que condenó a los tres Guardias Civiles a un total de doce años y seis meses de prisión y a dieciocho años de inhabilitación especial por torturar a Urra con el fin de obtener una confesión. Entre ellos, Manuel Sánchez Corbí, conocido entre el cuerpo con su segundo apellido. Han pasado muchos años desde estos hechos, pero ahora su nombre se está convirtiendo en una molestia para el gobierno español, que tiene que afrontar continuas interpelaciones parlamentarias sobre su persona. Los motivos son varios, es la historia de un indultado.
Este hijo de familia de guardias civiles no era un cualquiera en el organigrama del cuerpo. Era el responsable de la coordinación con Francia en la lucha antiterrorista. La sentencia lo obligaba a entrar en prisión –la sentencia fue reducida a seis años por el Supremo– pero el gobierno de José Maria Aznar lo indultó en agosto de 1999, junto con los otros dos guardias civiles condenados por torturas. Todo esto mientras Corbí continuaba trabajando en la Guardia Civil y dos años antes, había sido condecorado con distinciones que tienen paga vitalicia por la liberación de José Antonio Ortega Lara.
La recompensa a Sánchez Corbí no se hizo esperar, como bien explica el libro Manual del Torturador español, de Xabier Makazaga. ‘Era teniente cuando torturó a Kepa Urra, ascendió a capitán durante el proceso por torturas y un vez fue indultado fue nombrado inmediatamente comandante’. José Maria de las Cuevas Carretero, otro de los tres detenidos, pasó de sargento a alférez, y poco tiempo más tarde obtuvo rango de teniente. Y no sólo esto, sino que lo ha enviado como representante estatal al Comité Europeo para la prevención de la Tortura (CPT) y ofrece conferencias en nombre de la Guardia Civil sobre cuál es el trato que tienen que recibir los detenidos.
Así lo explicaba el senador de EH Bildu Jon Iñarritu a José Antonio Nieto ante el Secretario de Estado español, José Antonio Nieto. Fue en el marco de una comparecencia en la cámara española en febrero pasado e Iñarritu lo interpeló así: ‘Señor Secretario de Estado, conoce usted a este delincuente?’, mientras mostraba una fotografía de Sánchez Corbí. ‘Le pido un favor, que retire la palabra delincuente de su intervención’, le respondió Nieto, para añadir a continuación que Corbí tiene una trayectoria impecable en la realización de sus servicios al estado.
Después del indulto y los ascensos inmediatos ya mencionados, con el tiempo Corbí llegó a ser coronel. Cuando ETA anunció su disolución, pidió trasladarse a la Unidad Central Operativa (UCO), el órgano central de la Guardia Civil cuando actúa como policía judicial. Entró el 2013 y el 2015 fue nombrado jefe operativo. Y hasta ahora. De hecho lo podemos ver en sedes como la de la UNESCO ofreciendo charlas sobre técnicas de vigilancia moderna.
A Manuel Sánchez Corbí le gustan los focos mediáticos. No es extraño verlo conceder entrevistas en medios españoles e incluso, ha publicado dos libros sobre su trayectoria centrada en desarticular ETA. Pero son estas apariciones públicas las que están creando un problema al gobierno español. Recientemente concedió una entrevista a Víctor-M. Amela en La Contra de La Vanguardia en la cual, preguntado por quién eran ‘los malos’ en la lucha contra ETA, Corbí habría respondido: ‘Etarras, batasunos, peneuvistas y la iglesia vasca’.
El PNV no tardó en responder y el miércoles pidió su destitución de la UCO. ‘Es un tipo con ínfulas de héroe y ansias de protagonismo. Muchos de ustedes conocen sus disparates y aventuras pero no dirán nada porque le tienen miedo’. Y es que Sánchez Corbí, como cabeza de la UCO, es el responsable de investigaciones contra la corrupción como el caso Púnica, Lezo o Mesa, que afectan directamente al PP. Esteban también recordó que después de una operación en la cual la Ertzaina consiguió desarticular la red de extorsión de ETA, Sánchez Corbí se encargó de que la policía francesa rompiera todo contacto con la policía vasca. ‘Se habría podido evitar algún atentado? Bien nunca lo sabremos’.
En la queja del PNV, Rajoy no pudo responder con contundencia porque de cara al futuro necesita los votos de los vascos para la aprobación del presupuesto, una vez acabada la aplicación del 155 en Cataluña –demanda explícita del PNV–. ‘Entiendo que se sienta usted ofendido por las declaraciones si se hubieran producido pero, una vez rectificadas por el mismo periodista, creo que tendríamos que todos dar por cerrado el incidente’, respondió un Rajoy conciliador. Efectivamente, La Vanguardia eliminó la referencia de ‘peneuvistas’ de su edición digital en una breve nota de ‘fe de errores’. Cómo se puede ver, no especifica el motivo. Esteban, en la réplica, le recordó a Rajoy otras declaraciones de Sánchez Corbí en que afirmaba que el gobierno vasco y el PNV no querían el fin de ETA y que muchas veces habían ido de la mano. Por eso, Esteban, subrayó que no se creía la fe de errores de La Vanguardia.
Corbí y el 1-O
Curiosamente en esta entrevista de La Vanguardia, Corbí no tuvo que responder ni a una pregunta sobre su inhabilitación por torturas. Tampoco en otra publicada en la ya desaparecida Interviú, del mes de enero pasado. Parte de la entrevista se centró en el 1-O y el proceso independentista catalán. El periodista le preguntó si, teniendo en cuenta su experiencia con ETA, había algún riesgo de violencia en Cataluña. Corbí respondió que no creía que estuvieran –los independentistas– ‘a punto de dar el paso’. Pero añadió: ‘Ahora estamos en la parte casi de los escarnios; si se avanza, el siguiente punto serán los cócteles molotov; los explosivos.’
Pero no sólo aventura un futuro violento al movimiento independentista, sino que amenaza a los ciudadanos que defendieron los colegios durante el referéndum y ahora sí, les otorga un papel violento: ‘Ahora en Cataluña todo quien ha cometido ilegalidades, que el 1 de octubre parecía que valía todo, no vale todo, eh? Ahora, con todos estos vídeos que esta gente colgaron muy lozanos, vamos puerta a puerta: “Buenos días, usted es el del vídeo en que tira piedras al guardia civil?”. “Hombre, es que yo…” “No, no, usted es el del vídeo que tira piedras al guardia (da un golpe a la mesa), venga hacia aquí”. La gente se lo pensará’. Corbí, al frente de la UCO, órgano que pertenece a la Guardia Civil, participó activamente en los intentos del estado de desarticular el referéndum. En más de una entrevista se ha vanagloriado de haber hecho caer el sistema informático del censo universal.
Después de las quejas de EH Bildu y PNV, la próxima será el turno de Podemos. La portavoz adjunta del partido morado en el Senado, Maribel Mora, hará una pregunta oral al ministro del Interior sobre Sánchez Corbí orientada a cuestionar la inmunidad que parece que lo proteja. Un personaje con un pasado oscuro incuestionable que ha conseguido reciclarse gracias a favores políticos. Sólo el tiempo dirá si las presiones de los grupos políticos dan fruto o bien, como de costumbre, Rajoy deja pasar el tiempo hasta que la polémica se diluya por su propio peso.
Sánchez Corbí: història d’un torturador ascendit a heroi espanyol
Condemnat i inhabilitat per tortures, va ser inhabilitat per Aznar i ara dirigeix l’UCO · EH Bildu, el PNB i aquesta setmana pròxima Podemos, qüestionen la immunitat d’aquest Guàrdia Civil amb un expedient ple de foscors
Les arítmies els hi entren quan són detinguts, però el seu cor funciona bé quan posen una bomba, assassinen a un nen o maten un funcionari’. Amb aquestes paraules plenes de fredor s’expressava el 30 de gener de 1992 el governador de Biscaia, Daniel Vega, quan el membre d’ETA, Kepa Urra, era ingressat en un hospital amb hematomes, dotze erosions i ferides al coll. La matinada del dia abans havia estat detingut en una operació de la Guàrdia Civil. Va ser traslladat emmanillat a un descampat, ‘el van despullar, el van colpejar amb objectes punxants i el van arrossegar per terra’.
Així ho va provar l’Audiència provincial de Bilbao el 1997, que va condemnar els tres Guàrdies Civils a un total de dotze anys i sis mesos de presó i a divui anys d’inhabilitació especial per torturar Urra amb la finalitat d’obtenir una confessió. Entre ells, Manuel Sánchez Corbí, conegut entre el cos amb el seu segon cognom. Han passat molts anys d’ençà d’aquests fets, però ara el seu nom s’està convertint en una molèstia pel govern espanyol, que ha d’afrontar contínues interpel·lacions parlamentàries sobre la seva persona. Els motius són diversos, és la història d’un indultat.
Aquest fill de família de guàrdies civils no era un qualsevol en l’organigrama del cos. Era el responsable de la coordinació amb França en la lluita antiterrorista. La sentència l’obligava a entrar a la presó –la sentència va ser reduïda a sis anys pel Suprem– però el govern de José Maria Aznar el va indultar l’agost de 1999, juntament amb els altres dos guàrdies civils condemnats per tortures. Tot això mentre Corbí continuava treballant a la Guàrdia Civil i dos anys abans, havia estat condecorat amb distincions que tenen paga vitalicia per l’alliberament de José Antonio Ortega Lara.
La recompensa a Sánchez Corbí no es va fer esperar, com bé explica el llibre Manual del Torturador español, de Xabier Makazaga. ‘Era tinent quan va torturar Kepa Urra, va ascendir a capità durant el procés per tortures i un cop va ser indultat va ser nomenat immediatament comandant’. José Maria de las Cuevas Carretero, un altre dels tres detinguts, va passar de sergent a alferes, i poc temps més tard va obtenir rang de tinent. I no només això, sinó que l’ha enviat com a representant estatal al Comitè Europeu per la prevenció de la Tortura (CPT) i ofereix conferències en nom de la Guàrdia Civil sobre quin és el tracte que han de rebre els detinguts.
Així ho explicava el senador d’EH Bildu Jon Iñarritu a José Antonio Nieto davant del Secretari d’Estat espanyol, José Antonio Nieto. Va ser en el marc d’una compareixença a la cambra espanyola el passat febrer i Iñarritu va interpel·lar-lo així: ‘Senyor Secretari d’Estat, coneix vostè aquest delinqüent?’, mentre mostrava una fotografia de Sánchez Corbí. ‘Li demano un favor, que retiri la paraula delinqüent de la seva intervenció’, li va respondre Nieto, per afegir a continuació que Corbí té una trajectòria impecable en la realització dels seus serveis a l’estat.
Després de l’indult i els ascensos immediats ja esmentats, amb el temps Corbí va arribar a ser coronel. Quan ETA va anunciar la seva dissolució, va demanar de traslladar-se a la Unitat Central Operativa (UCO), l’òrgan central de la Guàrdia Civil quan actua com a policia judicial. Va entrar-hi el 2013 i el 2015 va ser nomenat cap operatiu. I fins ara. De fet el podem veure en seus com la de la UNESCO oferint xerrades sobre tècniques de vigilància moderna.
A Manuel Sánchez Corbí li agraden els focus mediàtics. No és estrany veure’l concedir entrevistes en mitjans espanyols i fins i tot, ha publicat dos llibres sobre la seva trajectòria centrada a desarticular ETA. Però són aquestes aparicions públiques les que estan creant un problema al govern espanyol. Recentment va concedir una entrevista a Víctor-M. Amela a La Contra de La Vanguardia en la qual, preguntat per qui eren ‘els dolents’ en la lluita contra ETA, Corbí hauria respost: ‘Etarres, batasunes, penabistes i l’església basca’.
El PNV no va tardar a respondre i dimecres va demanar la seva destitució de l’UCO. ‘És un tipus amb ínfules d’heroi i ànsies de protagonisme. Molts de vostès coneixen els seus disbarats i aventures però no diran res perquè li tenen por’. I és que Sánchez Corbí, com a cap de l’UCO, és el responsable d’investigacions contra la corrupció com el cas Púnica, Lezo o Taula, que afecten directament el PP. Esteban també va recordar que després d’una operació en la qual, l’Ertzaina va aconseguir desarticular la xarxa d’extorsió d’ETA, Sánchez Corbí va encarregar-se que la policia francesa trenqués tot contacte amb la policia basca. ‘S’hauria pogut evitar algun atemptat? Bé mai no ho sabrem’.
Amb la queixa del PNV, Rajoy no va poder respondre amb contundència perquè de cara al futur necessita els vots dels vascos per aprovació del pressupost, un cop finalitzi l’aplicació del 155 a Catalunya –demanda explícita del PNV–. ‘Entenc que se senti vostè ofès per les declaracions si s’haguessin produït però, un cop rectificades pel mateix periodista, crec que hauríem de tots donar per tancat l’incident’, va respondre un Rajoy conciliador. Efectivament, La Vanguardia va eliminar la referència de ‘penabistes’ de la seva edició digital en una breu nota de ‘fe d’errors’. Com es pot veure, no hi especifica el motiu. Esteban, en la rèplica, li va recordar a Rajoy altres declaracions de Sánchez Corbí en què afirmava que el govern basc i el PNB no volien la fi d’ETA i que moltes vegades havien anat de la mà. Per això, Esteban, va subratllar que no es creia la fe d’errors de La Vanguardia.
Corbí i l’1-O
Curiosament,en aquesta entrevista de La Vanguardia, Corbí no va haver de respondre ni una pregunta sobre la seva inhabilitació per tortures. Tampoc en aquesta altra publicada a la ja desapareguda Interviú, del mes de gener passat. Part de l’entrevista se centra en l’1-O i el procés independentista català. El periodista li pregunta si, tenint en compte la seva experiència amb ETA, hi ha algun risc de violència a Catalunya. Corbí respon que no creu que estiguin –els independentistes– ‘a punt de fer el pas’. Però afegeix: ‘Ara estem en la part gairebé dels escarns; si s’avança, el següent punt seran els còctels molotov; els explosius.’
Però no només aventura un futur violent al moviment independentista, sinó que amenaça els ciutadans que van defensar els col·legis durant el referèndum i ara sí, els atorga un paper violent: ‘Ara a Catalunya tot el qui ha comès il·legalitats, que l’1 d’octubre semblava que s’hi valia tot, no val tot, eh? Ara, amb tots aquests vídeos que aquesta gent van penjar molt ufanosos, anem porta a porta: “Bon dia, vostè és el del vídeo en què tira pedres al guàrdia civil?”. “Home, és que jo…” “No, no, vostè és el del vídeo que tira pedres al guàrdia (fa un cop a la taula), vingui cap aquí”. La gent s’ho pensarà’. Corbí, al capdavant de l’UCO, òrgan que pertany a la Guàrdia Civil, va participar activament en els intents de l’estat de desarticular el referèndum. En més d’una entrevista es vanta d’haver fet caure el sistema informàtic del cens universal.
Després de les queixes d’EH Bildu i PNV, aquesta pròxima serà el torn de Podem . La portaveu adjunta del partit morat al Senat, Maribel Mora, farà una pregunta oral al ministre de l’Interior sobre Sánchez Corbí encarada a qüestionar la immunitat que sembla que el protegeixi. Un personatge amb un passat fosc inqüestionable que ha aconseguit reciclar-se gràcies a favors polítics. Només el temps dirà si les pressions dels grups polítics donen fruit o bé, com de costum, Rajoy deixa passar el temps fins que la polèmica es dilueixi pel seu propi pes.